Els jocs d’arcade i els jocs clàssics són còmodes perquè no exigeixen una entrada llarga: l’objectiu sol quedar clar des dels primers segons i el control es recorda de seguida. Però aquesta simplicitat no vol dir superficialitat. En aquests jocs són importants el ritme, l’atenció i la capacitat de millorar el resultat a poc a poc. El jugador aprèn a triar amb més precisió el moment d’actuar, a detectar situacions que es repeteixen i a no perdre la concentració després d’un error. Per això les mecàniques antigues i conegudes continuen funcionant: ofereixen regles clares, partides curtes i la sensació d’un repte just.
A l’hora de triar un joc d’aquesta categoria, convé pensar en l’estat d’ànim i en el ritme que es vol. Els arcades van bé quan ve de gust desconnectar ràpidament, superar un nivell, sumar punts o posar a prova els reflexos. Els jocs clàssics sovint destaquen per la seva claredat: no tenen una complexitat innecessària, però deixen espai per a l’experiència i les decisions acurades. Als principiants els convé començar amb opcions en què els errors es puguin corregir fàcilment i la partida no demani un aprenentatge llarg. Als jugadors amb experiència els solen interessar més els projectes en què cada intent ajuda a jugar de manera més neta, més ràpida o més pensada. Aquests jocs són pràctics per a un descans breu, però també poden enganxar durant força estona, perquè el progrés es nota gairebé de seguida.