Els jocs de solitari són adequats per a qui vol jugar sol i pensar a un ritme tranquil. L’atenció se centra en l’ordre de les cartes, en l’ús de les cartes visibles i ocultes, en obrir espais lliures en el moment adequat i en entendre com cada jugada afecta les opcions següents. A primera vista pot semblar que tot depèn del repartiment, però un bon jugador no s’afanya: primer observa les cartes, intenta descobrir les ocultes i no fa una jugada només perquè sigui possible.
En triar un joc d’aquesta categoria, convé pensar si es vol una partida més relaxada o més calculada. Les disposicions clàssiques van bé per a una pausa curta: les regles s’entenen ràpidament i el jugador pot decidir al seu ritme. En variants més complexes, la memòria, la planificació i la capacitat de pensar uns quants moviments per endavant són més importants. Als principiants els convé començar amb solitaris senzills i amb un objectiu clar. Els jugadors amb experiència solen gaudir més quan han d’obrir cartes, valorar riscos i guardar una bona jugada per al moment adequat.





























