Els idle games són adequats per a qui aprecia una progressió tranquil·la que no exigeix control constant. En aquests jocs, els recursos sovint s’acumulen fins i tot quan el jugador no mira la pantalla, i el desenvolupament es basa en millores que es desbloquegen gradualment, nous nivells i sistemes automàtics. Al principi, tot pot semblar senzill: uns quants botons, números que creixen i la pròxima millora. Però l’interès principal apareix en el desenvolupament a llarg termini, en triar l’ordre correcte i en organitzar els ingressos passius perquè el joc no s’aturi.
En triar un joc d’aquesta categoria, convé mirar el ritme de progrés, la claredat de les millores i com continua el joc després d’una pausa. Els idle games senzills són còmodes per a revisions curtes: entres, gastes els recursos acumulats i reforces una mica el sistema. En versions més complexes hi ha mecàniques de prestigi, missions, bonificacions rares, cadenes de producció i diverses línies de desenvolupament. Als principiants els resulten més adequats els jocs amb menús clars i temps d’espera no gaire llargs. Els jugadors amb experiència poden preferir projectes que exigeixen càlculs, un ordre eficient de millores i planificació a llarg termini.